Fam oculta a Catalunya

El darrer informe sobre la nutrició a Espanya advertia que la crisi ha fet pujar els preus dels aliments frescos, el peix i les carns de qualitat. Tots ells elements del que anomenem una dieta saludable, mentre que els productes amb greixos saturats i sucres continuen a preus baixos.

Aquesta és una de les causes del que es coneix com a fam amagada. Un problema de Salut pública agreujada per la crisi i que se suma als casos més escandalosos de desnutrició. Segons les estadístiques, cal gastar entorn de 500 i 600 euros al mes per alimentar-se adequadament, però bona part de la població que considerem en risc de pobresa, el 19,8% dels catalans segons l’IDESCAT, en gasten molt menys; uns 200 de mitjana tot i que hi ha un percentatge, d’entorn del 5,5%, que literalment no te per menjar i ha d’anar a bancs d’aliments.

Això te clares implicacions de Salut pública, a més de que pot provocar seriosos problemes sanitaris. Alguns, en el cas de la desnutrició, molt evidents: raquitisme, manca de vitamines, manca de iode, problemes de desenvolupament en nens, i d’altres, en el cas de la mala alimentació, més amagats i detectables sobretot a llarg termini: diabetis, colesterolèmia, etc.

A la nostra proposta volem posar l’èmfasi en aquesta relació entre la gana i la salut pública, entre la gana i les seves conseqüències sanitàries. No sabem quantes persones han estat tractades pel nostre sistema sanitari per desnutrició o malnutrició, i tampoc sabem quants d’aquests casos han estat provocats per problemes econòmics o derivats de la situació laboral o els ingressos.

Per fer-ho farem servir dues fonts de dades, bàsicament.

L’Enquesta de Salut Pública de Catalunya, que elabora el Departament de Salut de la Generalitat. De l’any 2013.

L’Enquesta Condiciones de vida y hábitos de la población del Instituto Nacional de Estadística